Homilia de l’Excm. i Rvdm. Sr. Enrique Benavent Vidal, Bisbe de Tortosa
en la festa de la Sagrada Família de Natzaret

Santa Església Catedral de Tortosa, divendres 30 de desembre de 2016

 

– Lectures:
1a: Cir 3,2-6.12-14
Salm: 127,1-5
2a: Col 3.12-21
Ev: Mt 2.13-15.19-23

 

Il.lm. Sr. Vicari General
Membres del Capítol catedralici
Germans en el sacerdoci, diaca
Patronat Escolar i Obrer de la Sagrada Família
Associació de la Visita Domiciliària de la Sagrada Família
Representants de moviments de pastoral familiar
Germanes i germans tots en el Senyor

1. Mirar la família de Natzaret

En l’ambient propi de les celebracions nadalenques, dirigim avui una mirada a la família de Natzaret, eixa família en la qual Jesús va nàixer, en la que va créixer en saviesa i gràcia davant Déu i els homes, en la que va aprendre a “treballar amb mans humanes, a obrar amb voluntat humana, a pensar amb intel·ligència humana i a estimar amb un cor humà” (GS 22). La concreta humanitat del Senyor, eixa humanitat que descobrim quan ja gran s’acostava als malalts i als pecadors, estimant i manifestant la misericòrdia del Pare envers tots ells, va anar adquirint forma en el seu temps de vida oculta, sota la mirada de Maria i de Josep.

A més, en eixa família de Natzaret, veiem també la primera realitat humana on el Regne de Déu es va fer present en el nostre món. Eixe Regne que va començar en la persona de Jesús, en les seues paraules i obres, i que és força transformadora, comença d’una manera senzilla i humil en eixa llar, en el silenci, en la pobresa, en la humilitat, en el treball, en la pregària, en la vivència de la relació amb Déu i en l’amor viscut dia a dia entre els membres d’eixa família. Aquí, d’una manera petita, senzilla i humil el Regne de Déu comença a ser realitat entre nosaltres. Van ser 30 anys de vida oculta, de vida en el silenci, però no de vida inútil. Des d’aquí el Regne de Déu és com una llavor que sense adonar-nos va germinant i creixent en el món. Nosaltres tenim pressa en les nostres coses, però Déu té altres ritmes en la història de la salvació.

I perquè la família de Natzaret és la primera realitat humana en la que el Regne es fa present, l’església dóna tanta importància a la família humana. Pensem en les nostres famílies, en elles arriben al món i són acollits els xiquets; en elles deuen viure per primera vegada el silenci i la pregària; en elles, a imitació del Senyor, deuen aprendre a obrar amb voluntat humana, a estimar amb cor humà, a pensar amb intel·ligència humana i a treballar amb mans humanes. És en el si de la família on les persones, seguint l’exemple d’aquell que és l’home perfecte, creixen en humanitat, en saviesa i en gràcia davant Déu i davant els homes. Si es viu d’eixa manera,  en cada família està sembrant-se el Regne de Déu.

2. L’autèntic vincle de l’amor

Avui, en aquesta societat on sovint vivim molt de prop els drames de tantes ruptures familiars, ¿quin és el secret que pot mantenir unida una família? També això ho descobrim en la família de Natzaret. En ella es viu plenament allò que hem escoltat en la lectura de sant Pau als cristians de Colosses: “com a coronament de tot –ha dit sant Pau- estimeu-vos, que l’amor tot ho lliga i perfecciona” (Col 3,14). ¿Quin amor és el que ho lliga i ho perfecciona tot? És l’amor d’aquell que té envers l’altre la mirada de Déu, no el d’aquell que mira l’altre amb una mirada merament humana, i que fàcilment es converteix en un sentiment egoista; és l’amor d’aquell que tracta l’altre com Déu ens ha tractat a nosaltres. Sant Pau ens ha recordat quins són els sentiments que escauen als escollits de Déu, sants i estimats: compassió, bondat, humilitat, serenor, paciència i capacitat de perdó: “el Senyor ens ha perdonat, perdonem-nos també nosaltres” (Col 3,13).

Quin contrast tan gran entre aquestes indicacions, que condueixen a una abnegació mútua, i la cultura actual, en la que les persones tenim sovint la temptació de convertir els propis desitjos en drets, fins i tot en les relacions entre les persones! L’Amor, si és autèntic, és a dir, si mira l’altre amb els ulls de Déu, porta a l’abnegació, a buscar abans el bé de l’altre que el propi. Ho hem vist en l’evangeli: Josep i Maria viuen eixe sentiment d’abnegació per Jesús. Tot ho fan per Ell: marxen a un altre país fugint per salvar-li la vida i, després, quan tornen van a Natzaret per evitar posar-lo en perill. En la família de Natzaret es viu en la mútua abnegació, en la donació i en el sacrifici per l’altre. I això és perquè tenen els uns pels altres els mateixos sentiments de Déu, eixos sentiments que corresponen als sants i escollits del Senyor. És per això que la família de Natzaret en ajuda també a descobrir quin és l’amor que manté unides a les famílies.

3. Família provada

La Sagrada Família és també un testimoni en la prova i en la dificultat. Aquests dies de Nadal tots idealitzem la vida familiar, tots pensem en allò que ens agradaria que foren les nostres famílies. Però molt sovint la realitat no coincideix amb l’ideal que tots desitgem. Les nostres famílies, com la santa família, també passen per la prova i pel sofriment. Jesús no va nàixer en una família sense dificultats o sense problemes.

La família de Jesús va ser provada: van haver de fugir per salvar-li la vida i el van haver de protegir per evitar-li tot perill. Ara bé, no van perdre la pau: alimentada amb la paraula de Déu, com ens ha dit Sant Pau, eren agraïts a Déu en el cor; vivien en la lloança a Déu amb salms, himnes i càntics inspirats i ho feien tot pel Senyor. Eixe va ser el secret. La felicitat d’una família no consisteix en no passar per la prova, sinó en no perdre la pau enmig de la dificultat. El que ens ajuda a mantindre eixa pau és la fe viscuda, la pregària i la gratitud al Senyor. La presència de Déu en la vida d’una família no la trenca, sinó que fa més forta la unió i l’amor entre els seus membres i dóna fortalesa per afrontar les dificultats.

Tal vegada un dels drames de l’església en el moment actual és que, fins i tot en famílies cristianes, la fe es viu fora de casa. Moltes vegades, en la vida familiar no hi ha espai per a la fe, ni per a la pregària, ni per a la presència del Senyor.

4. El testimoniatge de les famílies cristianes

Avui els cristians, contemplant la família de Natzaret i mirant el món actual, ens sentim cridats, no a imposar als altres la nostra manera de veure les coses, sinó a donar un testimoniatge alegre i joiós de què si mirem els altres amb la mirada de Déu i vivim en la pregària i en l’acció de gràcies, alimentats per la paraula del Senyor, és possible viure amb alegria. És eixe testimoniatge d’una vida familiar generosa i alegre, el que pot fer atractiva en el moment actual per a tants joves, que tal vegada tenen por de viure l’aventura del matrimoni i la família santificats pel Senyor, la vocació al matrimoni.

Preguem avui també per totes les famílies, especialment per aquelles que estan passant pel moment de prova, perquè no perdin la pau i la confiança en Déu; per aquelles en les que sembla que ha mort l’amor, perquè descobrisquen l’alegria. Que la Sagrada Família ens ajude a tots a donar un testimoni de joia i de fe, i que done a totes les famílies la gràcia de perseverar unides en l’amor.

Que així siga.

+ Enrique Benavent Vida
Bisbe de Tortosa

Àlbum de fotos i Crònica