Homilia de l’Excm. i Rvdm. Sr. Enrique Benavent Vidal, Bisbe de Tortosa
en la solemnitat del Corpus Christi

Santa Església Catedral de Tortosa, 29 de maig de 2016

 

– Lectures:
1a: Gn 14,18-26
Salm 109,1-4
2a: 1Co 11,23-26
Ev: Lc 9,11-17

 

Il.lm. Sr. Vicari General
Membres del Capítol catedralici
Rectors de les parròquies de la ciutat i germans en el sacerdoci
Sr. Alcalde i autoritats de la ciutat
Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta i Cort d’Honor
Germanes i germans tots en el Senyor. Vull saludar de manera especial a aquest grup de xiquets i xiquetes que fa unes setmanes heu participat per primera vegada al banquet eucarístic i que avui, en aquesta solemnitat del Corpus Christi, ens alegreu amb la vostra presència aquí a la Catedral acompanyats pels vostres pares. Sigueu benvinguts i que aquesta celebració de l’Eucaristia siga per a vosaltres una ocasió per renovar l’amistat amb Jesús

1. Una festa que és un gest de gratitud al Senyor

Com sabeu, avui celebrem la solemnitat del Cos i de la Sang del Senyor. Hem escoltat en la segona lectura que Jesús, abans de la seua passió (la nit que havia de ser entregat), va fer per primera vegada allò que nosaltres fem cada dia quan ens apleguem per a la celebració de l’Eucaristia: agafà el pa i dient l’acció de gràcies el partí, el donà als seus deixebles i digué: “Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això, per celebrar el meu memorial” (1Co 11,23-24). Quelcom semblant va fer amb el Calze ple de vi. Per això, conclou Sant Pau, “cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquest Calze anuncieu la mort del Senyor fins que torni” (1Co 11,26).

Podem imaginar la reacció dels deixebles que participaven en aquell sopar. Segurament quedarien sorpresos. El Senyor, que anava a ser entregat, els va fer un regal que no imaginaven: es queda amb ells i s’ofereix Ell mateix com aliment perquè proclamin la seua mort fins que torni. Un aliment que és vida i benedicció; un Pa i un Vi que són el mateix Crist que es queda amb ells. Proclamar la mort del Senyor vol dir anunciar a tots que en Ell trobem vida i salvació.

Aquest gest del Senyor és també un gest d’amistat, un gest de generositat amb els seus deixebles. La festa d’avui, en la que recordem aquell gest, té una especial solemnitat: li agraïm el regal que ens ha fet de la seua amistat, el detall de voler quedar-se amb nosaltres i de donar-nos la seua vida en el sagrament de l’Eucaristia. Ho agraïm i ho proclamem, perquè cada vegada que participem en l’Eucaristia ens unim a Crist i fem present en la nostra vida el misteri de la salvació. Els cristians mai podem deixar d’anunciar al món l’amor de Crist que es manifesta en el sagrament de l’Eucaristia.

Avui esteu presents en la nostra celebració un grup de xiquets i xiquetes que heu fet la primera comunió. Segurament aquests dies haureu rebut molts regals. Alguns potser no us han agradat, altres els oblidareu prompte, altres segurament us hauran fet una gran il·lusió i els valorareu molt. El gran regal que aquests dies heu rebut és el mateix Jesús, eixe Jesús que heu rebut en l’Eucaristia. No oblideu eixe regal: acolliu-lo en la vostra vida i no deixeu de participar cada diumenge en aquest sagrament; agraïu-lo fent el possible per ser i viure sempre com amics de Jesús; i anuncieu-lo proclamant la vostra fe. El Senyor us estima, el Senyor ens estima a tots. Participar en l’Eucaristia vol dir rebre eixe amor de Jesús i fer el possible per viure com amics seus.

2. Doneu-los menjar vosaltres mateixos

A l’Evangeli hem escoltat la narració de la multiplicació dels pans amb els quals el Senyor alimentà a una gran gentada. En eixa escena trobem diferents moments. En primer lloc Jesús mana als deixebles que siguin ells qui donen menjar a la gent. Els deixebles es queden sorpresos: ¿qui són ells, que únicament tenen 5 pans i 2 peixos (que segurament s’haurien reservat per a ells) per a donar menjar a tanta gent? Però el miracle es produeix: Jesús fa que allò que sembla poc es multiplique.

Aquest any estem celebrant en tota l’Església el Jubileu de la Misericòrdia. La festa del Corpus és també el dia en què els cristians fem la nostra aportació a Càritas. Per això avui ha de ressonar en els nostres cors d’una manera especial aquesta indicació del Senyor: “doneu-los menjar vosaltres mateixos”. El Senyor ens invita a donar menjar i beure als famolencs i assedegats; a procurar dignitat al qui no té amb què vestir-se, un lloc on dormir o ser enterrat dignament; a compartir els sofriments dels malalts i dels qui estan a la presó; a manifestar la nostra estima als altres pregant per ells; a acompanyar a les persones ensenyant a qui no sap, aconsellant a qui necessita una paraula de llum en la seua vida o corregint amb amor a aquells que per la seua forma de viure es fan mal a si mateix o als altres; a perdonar les ofenses; a suportar amb paciència els defectes del proïsme. “Doneu-los menjar vosaltres mateixos”. Els cristians ens acostem als qui viuen amb necessitats corporals i espirituals vivint i practicant les obres de misericòrdia.

Moltes vegades podem pensar que les pobreses i exigències del nostre món són més grans que les nostres possibilitats, i que eixe estil de vida supera les nostres capacitats. No oblidem que és el Senyor qui fa que es multipliqui el bé allí on es viuen actituds evangèliques. Jesús obra el prodigi d’augmentar el bé que fem, i allò que moltes vegades ens pot semblar impossible es fa realitat perquè on es viu l’Evangeli es desperten actituds evangèliques en el cor de les persones.

Però la multiplicació dels pans, a més d’indicar-nos que som nosaltres els qui hem de donar menjar a tot aquell que pateix, també apunta a l’Eucaristia, a l’aliment de vida eterna que és el mateix Crist. No sols ens acontentem d’ajudar a les persones en les seues necessitats materials o espirituals, volem que el món conega i estime a Jesús. Podem preguntar-nos com seria el nostre món si totes les persones conegueren i estimarem a Jesús: ¿no seria un món millor? ¿no ens estimaríem tots més? ¿no ens perdonaríem els uns als altres? ¿no ens ajudaríem amb més generositat? Jesús pot canviar el cor de les persones, i per això també pot canviar el nostre món. Els cristians hem de socórrer les necessitats espirituals i materials dels qui pateixen, però no oblidem que la necessitat més gran del nostre món és que els homes arriben a conèixer i estimar a Jesús. Ell és l’aliment de la vida eterna.

3. Proclamem l’amor del Crist

Dins d’un moment, quan acabe la celebració de l’Eucaristia, recorrerem els carrers de la nostra ciutat. És el signe més característic d’aquesta solemnitat. Amb ell volem manifestar allò que som com Església: no som sols un poble que acompanya el Senyor; més bé som un poble que camina content pel món perquè sabem que el Senyor ens acompanya, que viu i camina amb nosaltres. Però també volem dir a tots els qui passen fam o set, els qui no tenen casa, a aquells que sofreixen o necessiten una pregària o una paraula… volem dir a tots: Jesús us estima, Ell és la nostra Vida, Ell és l’Aliment de Vida que el nostre món i tots nosaltres necessitem.

No oblidem que cada cop que celebrem l’Eucaristia i cada vegada que fem present l’amor de Crist amb els més necessitats, estem proclamant la mort del Senyor fins que torni, estem anunciant el seu amor a tota la humanitat. No ens cansem mai de fer en la nostra vida el que aquesta celebració del Corpus significa, allò que avui anunciem i proclamem d’una manera solemne.

Que així siga.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa