Homilia de l’Excm. i Rvdm. Sr. Enrique Benavent Vidal, Bisbe de Tortosa
en la solemnitat del Corpus Christi

Santa Església Catedral de Tortosa, 18 de juny de 2017

 

Lectures:
1a: Dt 8,2-3.14-16
Salm: 147,12-20
2a: 1C 10,16-17
Ev: Jn 6,51-58

 

Il.lm. Sr. Vicari General i Capítol catedralici
Rectors de les parròquies de la ciutat i germans en el sacerdoci
Autoritats de la ciutat
Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta, Cort d’honor i representants de les distintes associacions eucarístiques presents en la diòcesi
Saludo de manera especial als xiquets i xiquetes que aquest any heu participat per primera vegada en la taula de l’Eucaristia i que avui us uniu a la nostra celebració en la Catedral, en honor a eixe Jesús a qui heu rebut per primer cop i a qui d’ara endavant heu de continuar rebent per a cuidar la vostra amistat amb Ell
Germanes i germans tots en el Senyor

 

1. Aliment per al camí

Un any més celebrem la solemnitat del Cos i de la Sang del Senyor. És una festa de llarga tradició en l’Església, que està en el cor del poble cristià i que ha tingut i té encara avui una gran importància en el calendari de l’any litúrgic. Ens podríem preguntar: ¿Per què els cristians dediquem un dia de festa en honor al sagrament del Cos i de la Sang del Senyor? ¿Per què dediquem una solemnitat especial a honorar, venerar i adorar al Senyor, present en el Santíssim sagrament de l’Altar?

Si hem escoltat atentament la paraula que s’acaba de proclamar, trobarem la resposta a aquestes preguntes: els cristians celebrem la solemnitat del Corpus Christi perquè hem de recordar. La paraula clau de la primera lectura, que Moisès adreça al poble d’Israel i repeteix dues vegades en el fragment que hem escoltat, és recorda’t; no oblides. No oblides que el Senyor, en el camí que has fet pel desert t’ha alimentat amb el mannà, un aliment baixat del cel “que els teus pares no coneixien” (Dt 8,16). Recorda’t, diu Moisès al poble, que el Senyor et va donar aquest aliment “perquè aprenguessis que l’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu” (Dt 8,3).

Celebrem la solemnitat del Cos i la Sang del Senyor, per tant, per a no oblidar que aquest sagrament és l’aliment que el Senyor ha donat al seu poble per a caminar pel món al llarg dels segles i de la història, vers aquella meta que és la pàtria definitiva, que és el cel. Moltes vegades el camí de l’Església pel món és semblant al que va fer el poble d’Israel pel desert: era una terra eixuta, sense aigua; un desert terrible, ple de serps verinoses i escorpins. El camí no era fàcil per al poble, però Déu, que el posava a prova per a conèixer els seus sentiments, no volia que morís en el desert i per això l’alimentava amb el mannà. Nosaltres celebrem aquesta solemnitat per recordar que Déu també alimenta a la seua Església amb un pa que ve del cel, que és el mateix Jesús que camina amb nosaltres i ens acompanya a tots; amb un aliment que ens dóna forces i ens ajuda a mantindre viva l’esperança. ¿Què seria de l’Església en el seu caminar per aquest món, que tantes vegades s’assembla a aquest desert terrible i ple de perills, que era una terra eixuta i sense aigua? Avui volem recordar que l’Eucaristia és l’aliment que ens dóna força i Vida per a continuar el nostre pelegrinatge.

2. Pa que ens uneix a Crist

Celebrem també la solemnitat del Corpus Christi per no oblidar que el cristià troba la seua vida si està unit al Crist. En l’Evangeli que s’acaba de proclamar hem escoltat unes paraules del Senyor: “Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi, i jo, en ell” (Jn 6,25-56). Cada vegada que ens acostem a participar del banquet Eucarístic Crist ve a cadascú de nosaltres per a què nosaltres estem en Ell. En aquesta solemnitat del Corpus Christi recordem que el cristià troba la Vida en la comunió amb el Senyor, i que si estem lluny de Crist, encara que tinguéssim moltes coses, en realitat ens faltaria lo més important. Qui té a Crist ho té tot; té la Vida perquè té l’amistat amb Ell, i eixa amistat és font de l’alegria. En canvi qui està separat de Crist és com un “ric satisfet que se’n torna a casa sense res” (Antífona Magníficat), perquè li falta allò que pot donar l’autèntica alegria i l’autèntica esperança. La festa del Corpus Christi ens recorda, per tant, que l’aliment de la vida veritable, és a dir, el Pa que ens porta a la vida eterna, és el mateix Jesús; que sense Ell no podem res, però qui està unit a Ell ho pot tot, no per les seues forces sinó per la força que li dóna aquest aliment.

3. Fonament de la comunió eclesial

Celebrem la solemnitat del Corpus Christi per recordar que tots els qui participem del mateix Pa -com hem escoltat en la segona lectura- som membres de Crist i, per tant, formem entre nosaltres un sol cos. L’Eucaristia és el sagrament que edifica l’Església, perquè ens uneix a tots al Crist. Sense l’Eucaristia l’Església no podria ser un cos unit perquè el qui ens uneix a tots, fent de nosaltres una sola família, és el Crist del qui tots participem.

La participació en l’Eucaristia és necessària per aprendre com hem de viure en l’Església. Els cristians no som tots iguals, cadascú tenim la nostra manera de pensar i de veure les coses. Però si tots participem del Cos de Crist, això significa que estem units perquè creiem en Ell i volem ser els seus amics. Aquesta fe comuna i aquest desig de viure units al Senyor són més forts que les diferències que puguen haver-hi entre nosaltres. Celebrar l’Eucaristia és recordar que les diferències no poden convertir-se en divisions. Sant Pau ens ha dit: “tots nosaltres, ni que siguem molts, formem un sol cos, ja que tots participem del mateix pa” (1Co 10,17). En aquesta societat on tantes vegades les persones ens enfrontem i ens dividim per les nostres maneres de pensar i de veure les coses, per les ideologies o els interessos, els cristians no hem d’oblidar que aquells que participem en l’Eucaristia no podem consentir que les diferències acaben convertint-se en divisions.

Recorda’t -diu Moisès al poble d’Israel- que aquest és l’aliment que necessites per caminar pel desert; recorda’t -ens ha dit Jesús- que aquest és l’aliment que ens dóna la Vida; recorda’t -ens ha dit Sant Pau- que aquest és el Cos de Crist que fa de tots els qui participem en Ell un únic cos. Necessitem celebrar la festa del Corpus Christi per no oblidar mai aquestes veritats. Perquè si abandonem l’Eucaristia mor la vida cristiana; si abandonem l’Eucaristia perdem la il·lusió, la força i l’esperança per a caminar pel món; si abandonem l’Eucaristia l’Església es divideix, es destrueix per dins.

4. Significat de la processó

Ara, després de l’Eucaristia, celebrarem la solemne processó del Corpus. En aquest acte confessem que Crist s’ha quedat en l’Església; que quan aquells deixebles d’Emmaús li van dir “queda’t amb nosaltres”, Senyor (Lc 24,29), Ell es va quedar en el sagrament del seu Cos i de la seua Sang. L’Església conserva eixa presència de Crist com un tresor, perquè Ell s’hi ha quedat. Però l’Església sap també que Crist no s’ha quedat per a ella, sinó per a tot el món, perquè Ell no ha vingut a salvar l’Església, sinó a salvar a tota la humanitat. S’ha quedat en l’Església per a caminar amb tots els homes i dones del nostre món.

Demanem-li al Senyor que sigui el nostre company de camí. Marxem alegres amb la certesa que el Senyor no ens deixa mai. Jesús no ens abandona mai, ans al contrari, som nosaltres els qui moltes vegades l’abandonem i ens oblidem d’Ell.

Jesús surt avui als carrers dels nostres pobles perquè vol dir-nos a tots nosaltres i a tot el món: si voleu trobar la Vida veniu a mi, creieu en mi, mengeu el meu Cos, beveu la meua Sang i viureu gràcies a mi.

Que així sigui.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

Àlbum fotogràfic
Crònica