Ser cristians i viure com a tals no és només fruit d’una decisió personal, ni quelcom que podem realitzar amb les nostres pròpies forces. Per a Sant Pau, el fet d’haver conegut a Crist i arribar a viure una nova vida, no va ser una conquista seua ni el resultat d’un raonament pel qual va arribar a la conclusió que la doctrina dels cristians el convencia més que la seua fe jueva. Va ser regal de Déu “que el va cridar per la seua gràcia” i li “va revelar el seu Fill” (Gal 1, 15-16). A partir d’eixe moment començà a viure una vida nova: “no sóc jo qui visc; és Crist qui viu en mi… visc gràcies a la fe en el Fill de Déu, que em va estimar i es va entregar ell mateix per mi” (Gal 2, 20). No s’entén a ell mateix més que unit a Crist. Sap que si se separara d’Ell la seua vida cristiana moriria.

El Papa Benet XVI, en l’encíclica Deus caritas est ens recordà que “no es comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó per la trobada amb un esdeveniment, amb una Persona, que dóna un nou horitzó a la vida i, amb això, una orientació decisiva” (núm. 1). Aquest esdeveniment és el baptisme. En eixe moment vam ser introduïts en el coneixement de Crist, un coneixement que es va enfortir amb el do de l’Esperit Sant que rebem en la Confirmació i que es nodreix amb l’aliment eucarístic. En aquests tres sagraments es troba el fonament sobre el qual s’edifica la nostra vida cristiana.

Si eixa unió amb Crist no es renova, la vida cristiana va llanguint i a poc a poc moriria. Un batejat que no és introduït pels seus pares i catequistes en la vida de l’Església, difícilment pot viure com a cristià. Un confirmat que no s’alimenta en el sagrament de l’Eucaristia, no pot conservar el vigor i la fortalesa necessaris per a donar testimoni de Crist. Un cristià que abandona la celebració de l’Eucaristia és com un membre d’una família que mai es reuneix amb els seus germans i acaba sentint-se estrany entre els seus: es distancia de la comunitat eclesial, a poc a poc s’allunya de Crist i la seua vida cristiana deixa de produir fruits.

Cada any, en la celebració de la Pasqua, al celebrar el sagrament de la penitència, al renovar les nostres promeses baptismals i participar en l’Eucaristia, la nostra unió amb Crist recupera força, perquè dels sagraments pasquals brolla cap a nosaltres, com d’una font, la vida de la gràcia. També cada any, durant el temps pasqual, molts xiquets i joves reben els sagraments de la iniciació cristiana: ens alegrem pels nous batejats i per les seues famílies, pels xiquets i xiquetes que per primera vegada s’acosten als sagraments del perdó i de l’Eucaristia, i pels joves que demanen i reben el sagrament de la Confirmació.

La vostra alegria és també l’alegria de l’Església diocesana, del bisbe i dels sacerdots de les nostres parròquies. Desitjaríem que eixa unió amb Crist es renovara en tots vosaltres per una participació freqüent en l’Eucaristia, de manera que estigueu tan units a Ell que arribeu a viure la seua mateixa vida pel do de la gràcia de Déu. I ens alegraria molt que aquest moment no fóra únicament una gràcia per a vosaltres, sinó també per als pares i padrins que us acompanyen. Mai és tard per a revitalitzar la pròpia fe.

Enhorabona a tots i rebeu la meua benedicció.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa.

escoltar