Al llarg de tot l’any, però de manera especial durant els mesos d’estiu, en els nostres pobles i ciutats se celebren les festes patronals. Són uns dies especialment entranyables per a tots, tant per als qui resideixen habitualment en ells com per a aquells que, havent nascut en un determinat lloc, per distints motius ja no viuen allí. Per a molts, la celebració de les festes majors és una ocasió per tornar als llocs d’origen, retrobar-se amb familiars i amics i estretir els lligams que els uneixen amb les seues arrels.

Aquestes celebracions contenen molts valors que tots hauríem de fer un gran esforç per preservar: en un món cada vegada més globalitzat, les festes ajuden a conservar la singularitat de les tradicions i costums de cada poble; en una societat on es generalitza una manera de vida cada vegada més individualista, durant aquests dies es disfruta d’estar amb els coneguts i amics; en una cultura caracteritzada per l’utilitarisme, les festes ens permeten créixer en el sentit de la gratuïtat.

En el cicle anual de la vida de les parròquies, aquests dies són també molt importants. És el moment de reviure i afermar el fonament cristià que impregna la nostra pròpia vida i la història dels nostres pobles. Les festes són expressió d’una manera de veure el món des de la perspectiva que ofereix la fe cristiana. Han nascut d’ella i durant segles han servit per a conservar-la i alimentar-la. Aquesta fe ha donat origen a un patrimoni cultural del què en la nostra diòcesi ens podem sentir orgullosos: ermites i santuaris que contenen creacions artístiques d’una gran bellesa; tradicions que expressen  l’ànima dels nostres pobles i que s’han conservat i transmès al llarg de molts segles. Durant el temps que estic al capdavant de la diòcesi he compartit molts moments singulars de les festes en molts llocs. En totes parts he constatat el sa orgull que sent cada poble per haver conservat i transmès el tresor de la tradició pròpia. No oblidem que totes les tradicions han servit i han de servir per a transmetre el tresor de la Fe. Si oblidem açò estem perdent allò que dóna sentit a les nostres festes. Invite els sacerdots i als que col·laboren en les parròquies, a què valorem el potencial evangelitzador d’aquestes celebracions, en les que la fe pot arribar al cor de tantes persones.

L’alegria de la fe i el goig d’aquests dies s’expressa també en moments festius que, sense ser pròpiament religiosos, no haurien de contradir el sentiment creient que està en l’ànima de les festes, perquè ajuden a créixer en els valors humans que dignifiquen les persones i afavoreixen un bon ambient en els pobles: l’amistat, la trobada i la convivència entre les persones, la cultura, etc.. Valorem aquesta dimensió de la festa i creem un ambient que ajude als joves a descobrir que per a divertir-se i passar-ho bé no cal buscar experiències límit que acaben danyant la persona. Un cristià no és algú que fuig del molt, sinó que vol dignificar-lo amb la seua presència i el seu mode d’actuar.

Desitjo que tots tingueu unes bones festes.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa.

escoltar