Al començament del seu pontificat, el papa Francesc ens va oferir una exhortació apostòlica titulada La joia de l’Evangeli. En ella reflexiona sobre les urgències de l’Església per a l’evangelització en el moment actual, i sobre com estem cridats a anunciar l’Evangeli perquè aquest sigui acollit positivament pel nostre món. En sintonia amb aquella exhortació apostòlica, fa tres anys es van oferir a la diòcesi unes línies d’acció pastoral que tenien com a objectiu fonamental suscitar en les nostres parròquies un nou impuls evangelitzador.

Després de tres anys, hem cregut convenient oferir unes noves orientacions pastorals per al pròxim trienni. Es tracta d’una proposta en continuïtat amb l’anterior. Si en les primeres s’insistia en la necessitat d’impulsar un nou dinamisme a l’evangelització, que ha de començar sempre per una conversió dels evangelitzadors i una anàlisi de la situació de les nostres comunitats cristianes, en aquestes es recorda la urgència de créixer en la comunió diocesana per no caure en actituds individualistes que no ajuden a l’evangelització. Els reptes que ens planteja la nostra societat i les necessitats que tenim en l’Església han d’afrontar-se en un esperit de comunió, que no consisteix a eliminar cap iniciativa, sinó a treballar des de la convicció que tots compartim la mateixa missió i que la pertinença a una mateixa diòcesi ens demana uns mínims compromisos de comunió que tots hauríem d’esforçar-nos per viure. Si no es té aquest esperit i cadascú de nosaltres pensem que únicament són vàlides les pròpies iniciatives i idees, no ajudem a fer créixer l’Església.

Gràcies a Déu, la visita pastoral que he realitzat a les parròquies de la diòcesi durant aquests tres últims cursos i que, si Déu vol, conclouré abans de la celebració de la Pasqua de 2018, m’ha permès veure i compartir la gran riquesa de la vida de la nostra Església diocesana. Aquestes orientacions pastorals ajudaran a donar un nou impuls perquè aquesta s’enfortisca més. Tampoc pretenen substituir la vida ordinària de les nostres parròquies (celebració dels sagraments, catequesi, atenció pastoral a les famílies i als malalts, etc…), sinó oferir una ajuda perquè fem millor tot el que forma part del dia a dia en les nostres comunitats i realitats eclesials.

Ningú té una fórmula màgica per resoldre ràpidament tots els problemes que la nostra societat planteja a l’evangelització. Tampoc aquestes orientacions tenen eixa pretensió. Per això potser que a alguns els puguen saber a poc i pensen que es tracta d’una proposta de mínims. Cal recordar que un pla com aquest no lleva a ningú la llibertat per emprendre iniciatives que, estant aprovades per l’Església, cregue que poden revitalitzar la vida d’una parròquia. Però cap iniciativa servirà de res si no hi ha uns elements comuns que ens unisquen a tots. Per això estic convençut de què, si ens prenem seriosament aquestes orientacions pastorals i fem tots un esforç per posar-les en pràctica, encara que ens pareguen de mínims, la nostra vida diocesana millorarà molt.

Amb la meua benedicció i afecte.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa.

escoltar