DIUMENGE XVII “A”

1 Re 3,5.7-12  Els Llibres dels Reis (1 i 2 Re) són de fet un sol llibre (i encara molt lligat a 1 i 2 Sa). Per això la versió llatina de la Vulgata els anomena 1-2-3-4 Reis.
Mostra una teologia de la reialesa, com la pensà la tradició deuteronomista i el corrent profètic.
El bon rei observa els manaments de Déu, segueix els seus camins, posa en pràctica els seus decrets.. 1Re 2,3  Perquè la seva missió és servir el Poble governant amb saviesa i justícia 1Re 12,7   Pocs reis són lloats! Més aviat es repeteix el judici: “Va fer el que és dolent als ulls del Senyor”
El rei més gran, Salomó, destaca per la seva saviesa, riquesa i magnificència vers el Temple.
D’on li vingué tot?  El Senyor s’aparegué a Salomó en el santuari de Gabaon i li digué: “Digue’m què vols que et doni?”
I Salomó respongué: “Doneu al vostre servent un cor per escoltar”.

Realment s’escolta amb el cor; i amb un cor per escoltar, tant Déu com els homes, es posseeix veritablement el do de discerniment que garanteix la capacitat de fer justícia. 

Rom 8,28-30 Els v.26s reforcen i complementen els motius de confiança del cristià en la glorificació final. La certesa de fe que el cristià té en la seva futura salvació es fonamenta en la coherència de Déu que ho disposa tot en bé dels qui l’estimen: que són els qui Ell ha cridat per decisió seva, tot confiant en llur resposta de fe lliure i agraïda.
Segons aquest esquema, els coneixia d’abans que existissin, els destinà a ser imatges vives del seu Fill, tot confiant evidentment en llur resposta de fe lliure i agraïda (valga la redundància).
Sense cap predestinacionisme que ofegui la llibertat humana, el v. 30 subratlla la coherència amorosa del projecte de Déu que, havent-los destinat, els crida, els fa justos i els glorifica.

Mt 13,44-52 Les paràboles del tresor amagat i de la perla -exclusives de Mt- tenen un denominador comú: l’afirmació fonamental de què el Regne és veritablement un tresor i una perla.
Sobre la base d’aquest judici valoratiu s’ha de interpretar tot el relat de les dues paràboles.
Encara que pròpiament el que es compara a un tresor amagat o a una perla no és tant el Regne com a tal sinó que més aviat la comparació es presenta entre “el que passa” quan un home troba un tresor amagat i “el que passa” quan un home troba el Regne.
Proclamant avui aquest evangeli no podem deixar d’evocar l’encapçalament de l’Evangelii Gaudium: La joia de l’Evangeli omple el cor i la vida senceres dels qui es troben amb Jesús.
La imatge del tresor indicant l’alt valor del Regne de Déu era freqüent ja a l’A.T. També a Mt 6,19s Jesús ja convidava a reunir tresors al cel en comptes d’afanyar-se per amuntegar tresors a la terra.
La novetat sorprenent a la paràbola del tresor amagat és la seva gratuïtat: en realitat trobar el tresor és qüestió fortuïta i gratuïta. La paràbola no parla de cap esforç a la recerca del tresor.
La paràbola de la perla sí parla d’un comerciant que buscava perles fines.
La renúncia o despreniment evangèlic, més que condició prèvia per accedir al Regne, és conseqüència del seu trobament.  El fet d’anar a vendre tot el que té i comprar aquell camp indica que “val la pena” desprendre’s de tot el que calgui per posseir i gaudir el tresor nou del Regne.
Aquest és el missatge: “val la pena” desfer-se’n de moltes coses -valors totalment menors- per acollir i gaudir del tresor -valor infinitament major- que és el Regne del cel.
Aquest judici del “val la pena” té la seva expressió més adequada en el fet que anar a vendre tot el que té l’home que el troba i comprar aquell camp ho fa “content” de la troballa.
Per raons d’estructura literària, temàtica i vocabulari, la paràbola de la xarxa -també exclusiva de Mt- s’hauria de trobar lligada a la del blat i el jull perquè, així com el blat i el jull creixen junts fins al temps de la sega (v.30), així també la xarxa arreplega tota mena de peixos bons i dolents
El missatge pot ser variat: la xarxa pot representar l’Església que al llarg de la seva història conté peixos bons i dolents fins que, treta a la fi del món fora de l’aigua (fora de la història), els àngels -que reemplacen els pescadors- destriaran els dolents dels justos.
La selecció destriadora pertoca només a Déu i els seus àngels.
Mentrestant en el projecte del Regne que és l’Església cal conviure bons i dolents procurant no deixar-nos vèncer pel mal sinó vèncer el mal amb la força del   Rm 12,21 

                          Rev. José Luis Arín Roig