Diumenge 3er de PASQUA “A”   

Ac 2,14.22b-33  Tot fet extraordinari necessita la seva explicació aclaridora.  També el fet de Pentecosta reclamava la catequesi explicativa oportuna.
El discurs té una introducció (v.14-21) que el lliga amb el fet de Pentecosta; el kerigma pròpiament dit (v.22-36) sobre Jesús, formulat com acusació contra els destinataris immediats: jueus i tots els residents a Jerusalem (v.14)  amb arguments de l’Escriptura, sobretot Jl 3,1-5; per acabar amb la crida al penediment i la conversió  (v.38-39).
Pere es posà dret amb els Onze: és tota la Comunitat dels seguidors del Senyor qui dóna testimoniatge del que ha passat a Pentecosta.
Jesús de Natzaret era un home que Déu acredità davant vostre. Vosaltres el vau matar, però Deu l’ha ressuscitat: l’antítesi radical entre l’acció criminal dels jueus i l’acreditació de Déu estructura el primer kerigma cristià.
El Sl 16,8-11 (citat també per Pau a Antioquia de Pisídia Ac 13,35) fa de fonament per l’argument de l’Escriptura. La tradició jueva considerava David com autor dels salms.
David que era profeta: cosa que mai afirma l’A.T. però així ho creien els jueus del temps de Jesús.   

1Pe 1,17-21 Dins la primera part (1,3-2,10) de 1Pe que comenta la dignitat i les responsabilitats de la vocació cristiana, s’inclou l’exhortació a la santedat.
La intimitat i confiança amb Déu a qui invoqueu com a Pare és nota distintiva de l’espiritualitat cristiana, però no pot ser excusa per a un comportament pecaminós.
Vetlleu sobre la vostra conducta:  l’espiritualitat cristiana no és desencarnada sinó que reclama una moralitat ètica segons les exigències de l’Evangeli.
Vetlleu sobre la vostra conducta durant l’estada en aquest món: el text original parla de desterro/exili en aquest món no només per l’allunyament de la Pàtria definitiva del cel sinó també perquè els cristians han de viure en el món sense ser del món.

1Pe 1,17-21 L’episodi dels dos deixebles d’Emmaús -exclusiu de Lc- és la millor catequesi resurreccional
-centrada en la iniciativa i acció del Senyor ressuscitat;
-estructurada sobre el contrast en l’actitud d’aquests anònims dos deixebles que
comencen  abandonant Jerusalem v.13; conversant i discutint v.15; amb els ulls incapaços de reconèixer Jesús v.16;
acaben amb els ulls oberts i reconeixent Jesús v.31; conversant amb el cor abrusat d’entusiasme v.32; i tornant a Jerusalem amb els Onze v.33 .

Clau de lectura: veure quins “motors-forces” provoquen aquest canvi tan radical?
*
aquell mateix dia (v.1 diumenge) Les experiències d’encontre amb el Ressuscitat són totes en diumenge (Lc 24,36s; Jn 20,1s; 20,19s), dia en què -quan els evangelis s’escriuen definitivament- ja és fet arrelat la reunió dominical de la Comunitat per celebrar l’Eucaristia (1 Co 16,2 cada diumenge).
*dos deixebles feien camí cap a un poble anomenat Emmaús, a onze
quilòmetres de Jerusalem. El que fan és abandonar Jerusalem (on Jesús els havia manat “Quedeu-vos a la ciutat fins que sigueu revestits de la força que us vindrà de dalt” Lc 24,49).
*conversaven entre ells de tot el que havia passat. Abandonant físicament Jerusalem, no poden deixar de pensar en el que havia passat a Jerusalem amb Jesús.
*mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se’ls va acostar i es posà a caminar amb ells No són els deixebles els qui, buscant-lo amb esforç, troben el Senyor sinó que Crist pren la iniciativa i surt al seu encontre. És el primer “motor” de la recuperació dels deixebles: la iniciativa de Crist -la GRÀCIA– que ens precedeix sempre i mou a la conversió.

*Jesús els preguntà: De què parleu tot caminant? Només reconeixent què tenim al cor, podem descobrir el Senyor que fa camí amb nosaltres per salvar-nos.
*ells es van aturar amb un posat de decepció.  Però pot decebre Crist?  Sí, quan l’esperem per camins que no són els seus p.ex. cristianisme sense creu, espiritualitat sense justícia…
*els pregunta: Què hi ha passat? Interpel·lació de Jesús que provoca fent-se l’ignorant.
*el cas de Jesús de Natzaret que fou oV egeneto un profeta poderós en obres i paraules. Per aquests deixebles d’Emmaús Jesús fou però ja no és: senyal de què no tenen fe.
*nosaltres esperàvem que ell seria..  Esperaven però ja no esperen: senyal de què no tenen esperança. Els ex-deixebles, sense fe ni esperança, abandonen la Comunitat dels qui creuen i esperen en el Senyor.. Molt coherent..
*som al tercer dia.., algunes dones ens han esverat.., alguns dels nostres han anat.. Sense fe, no es capten els senyals que Déu envia; i per això a Ell no 1’han vist pas. 

*llavors els exposà tots els llocs de les Escriptures que es referien a Ell (2on motor). A les ESCRIPTURES Crist ens surt a l’encontre com la Paraula que dóna a conèixer el Pare (Jn 1,18) i ens explica com calia que el Messies patís.

*Ell va fer com si seguís més enllà; i ells van insistir amb forca: Queda’t amb nosaltres. Els dos deixebles dimissionaris s’havien mostrat sense fe ni esperança; ara, interpel·lats amb un gest, mostren que sí els hi ha quedat l’estil de CARITAT (3er motor).

*..posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava.. : Quan se li obren les portes, el Senyor no dubta a entrar i posar en marxa l’EUCARISTIA (4rt motor), encontre suprem de germans amb el Germà Gran i Redemptor que ens acull, guia i nodreix.

*llavors se’ls obriren els ulls i el reconegueren  Ja en marxa tots aquests motors, llavors és  quan reconeixen Jesús.
*el nostre cor s’abrusava mentre parlava  Escoltar Crist sempre entusiasma.

*llavors mateix es van aixecar de taula i se’n tornaren a Jerusalem (5è motor) L’ESGLÉSIA és el motor que restava per donar cohesió als altres i fer creïble el nostre testimoniatge cristià.

                                      José Luis Arín Roig