Diumenge 6è de PASQUA “A”    

Ac 8,5-8.14-17 Comença una nova etapa en la història del creixement de l’Església primera.
Si l’anterior (6,1-8,4) estava presidida per la figura ideal del polemista i màrtir Esteve, l’actual (8,5-40) girarà entorn l’activitat missionera de Felip, un evangelitzador que entra en escena `per lliure´, és a dir, sense previ enviament dels Dotze ni de cap Comunitat.
Felip, un dels elegits (6,1s) per distribuir l’ajuda als pobres, és anomenat evangelitzador.
Crida l’atenció que Ac, havent dit que els Set són instituïts per distribuir l’ajuda als pobres i facilitar que els Dotze puguin ocupar-se de la pregària i del ministeri de la Paraula, d’entre els molts discursos que transmet (tant de Pere com de Pau) el més extens sigui d’Esteve (7,2-53) i a Felip l’anomeni també evangelitzador (21,8)..
Quans els Apòstols sentiren dir que Samaria havia acceptat la Paraula de Déu, els enviaren Pere i Joan.. que els imposaven les mans i rebien l’Esperit Sant: completant així l’acció de l’Esperit que actua pel carisma personal de Felip i pel carisma dels Apòstols.  

1 Pe 3,15-18 Reverencieu de tot cor Crist com el Senyor: això es pot fer de moltes maneres.  Però n’hi ha una molt necessària per la tasca de la missió evangelitzadora: Estigueu sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui us demani raó de l’esperança que teniu.
L’autèntic estil cristià de vida provoca sempre interrogants en els altres: per què viviu així? Per què feu el que feu i no seguiu el criteri dominant? Per què no penseu com  tothom?
Si la nostra manera de viure no provoca aquest tipus d’interrogants, és senyal de què en realitat no vivim com a veritables seguidors de Jesucrist.
Davant aquest repte primer cal tenir realment l’esperança pròpia de la fe cristiana. Però la missió evangelitzadora -avui més que mai- reclama poder donar una resposta a tothom qui ens demani raó de la nostra esperança. Efectivament primer cal sobretot donar exemple de vida autènticament cristiana. Però -avui més que mai- ens cal tenir present que sense una sòlida formació de la nostra fe no podrem donar raó positiva, engrescadora i fermament explicativa, de l’esperança cristiana que mou el nostre estil de vida.

Jn 14,15-21 Jesús digué als seus deixebles: Si m’estimeu, guardareu els meus Manaments.  Què fàcil ens és a les persones dir “T’estimo!”; què fàcil és dir “Jo crec en Jesucrist!”.
Però el realisme més elemental ens fa reconèixer la gran veritat que ensenya Jesús: El qui m’estima és aquell que té els meus Manaments i els compleix.
Perquè què és estimar? Un sentiment i prou!? Reduir l’amor a sentiment és degradar-lo.
Els sentiments fàcilment escapen al nostre control: venen sovint sense buscar-los i marxen també sovint sense poder-ho impedir.
El Catecisme aprofundeix en l’AMOR afirmant que és vocació fonamental i innata de tot ésser humà, perquè l’ésser humà fou creat a imatge i semblança de Déu que és amor. Per això en realitat l’amor humà esdevé una imatge de l’amor absolut i indefectible amb què Déu estima la humanitat  CCE nº 1604   Estimar és assemblar-nos a Déu!
Déu estima tant el món que li ha donat el seu Fill per salvar-lo per mitjà d’Ell (Jn 3,16-17)
Ara que, havent estimat els seus en el món, els ha estimat fins l’extrem a la Creu (Jn 13,1s)  podent afirmar “Tot s’ha complert” (Jn 19,30), ara l’amor de Déu continuarà.  Com?  El Pare us donarà un altre Defensor.
De fet el nostre primer gran Defensor és el mateix Pare que no va plànyer el seu propi Fill sinó que el va entregar per nosaltres (Rm 8,32)
L’altre gran Defensor nostre és el Fill, imatge perfecta del Pare (Col 3,15) fins al punt que St Pau pot cantar l’himne a l’amor de Déu manifestat en Jesucrist (Rom 8,39) amb l’afirmació central: Qui gosarà condemnar els elegits de Déu?  Jesucrist? Ell va morir i ressuscitar, i intercedeix per nosaltres! (Rom 8,34s)
Però el nostre “Advocat” Defensor per antonomàsia és l’Esperit Sant, perquè diu Jesús:  Jo pregaré el Pare que us donarà un altre Defensor, l’Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres. Enviant-nos el seu Esperit, Jesús aconsegueix no deixar-nos orfes.
El qui m’estima és aquell que té els meus Manaments i els compleix. 
Aquesta veritat, quines conseqüències comporta?
*El meu Pare l’estimarà amb amor infinit i universal: amb aquell amor diví  que ens fa tots “estimats” de Déu i que, quan aquest amor cau en terra bona, dóna fruit del trenta, seixanta o cent per un, i ens fa esdevenir a més “amics” i col·laboradors de Déu.
*Jo també l’estimaré amb amor que és font d’amor i ens capacita per estimar com Jesús.
*i me li faré conèixer clarament amb Revelació progressiva -fruit de l’Esperit- que ens permet d’aprofundir cada dia millor el Misteri del Déu que és Pare, Fill i Esperit Sant.

                                  José Luis Arín Roig