Diumenge 2on de PASQUA    

Ac 2,42-47  El llibre dels Fets dels Apòstols (2on volum de l’obra de Lluc) s’estructura sobre l’encàrrec del Ressuscitat als seus deixebles: Quan l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a Judea, a Samaria i fins als límits més llunyans de la terra (1,5-6).
El primer testimoniatge del Ressuscitat és el de la Comunitat de Jerusalem.
Ac presenta diversos elements propis de la ideal Comunitat primera de Jerusalem:
*l’activitat taumatúrgica dels apòstols que obraven molts miracles i prodigis (2,43);
*l’assemblea dels deixebles que es reunien tots unànimement en el pòrtic de Salomó (2,46);
*el favor del poble que en feia grans elogis d’ells (2,47);
*el creixement de la Comunitat: cada vegada se’ls afegien més homes i dones que es convertien a la fe en el Senyor (2,47).
Un primer resum de llur vida (2,42-47) destaca la “constància” dels germans en 4 accions:  a) assistir a l’ensenyament dels apòstols, b) posar en comú els béns i c) a reunir-se per partir el Pa i d) a reunir-se per a la pregària.    No es pot dir més ni millor en menys paraules.
Aquest v. 42 és tot un veritable programa de la Comunitat cristiana de tots els temps.
L’element diferencial d’aquest estil de vida és la motivació: comparteixen els béns per donar testimoni de la vida nova que ve de Jesucrist ressuscitat.
Cal destacar l’intercalat sobre el testimoni que els apòstols donaven de Jesucrist, que ve confirmat amb el poder d’obrar grans miracles i fonamentat en què la multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima.
Per això tots els creients eren molt ben vistos.

1 Pe 1,3-9  La carta, document pastoral escrit poc abans de la mort de Pere (65 d.C.), destaca la dignitat de la vocació cristiana i el valor de compartir la Passió de Crist en la persecució.
Beneït sigui Déu, Pare..: la iniciativa del Pare en l’elecció del cristià és celebrada amb una eulogia benedicció lloant l’esperança d’una heretat que res no pot destruir ni deteriorar.

Jn 20,19-31 L’evangeli de Joan clou el “Llibre de l’Hora de la Glòria del Fill” (cp. 13-20) amb el relat de les aparicions del Ressuscitat, veritable visió teològica que descriu el camí de fe pasqual recorregut pels testimonis del Senyor.
En ser sepultat, Jesús de Natzaret desapareix de l’escena pública. Però poc després els seus  proclamen que és viu amb una Vida nova; i que amb la Mort i Resurrecció ens ha reconciliat amb Déu.
Què ha passat entre la sepultura de Jesús i el naixement de la Comunitat post-pasqual?
La primera Comunitat expressà el seu convenciment en Confessions kerigmàtiques de fe (1 Co 15,3s), i els evangelis presenten els relats de les Aparicions del Ressuscitat.
L’esdeveniment mateix de la Resurrecció no el narra cap text perquè és meta-històric, però  els testimonis d’Aparicions del Ressuscitat sí pertanyen a l’esfera històrica.
Els diversos encontres amb el Ressuscitat són narrats segons la perspectiva teològica de cada autor, però amb elements comuns:
*sempre succeeixen el primer dia de la setmana (diumenge): dia en què la Comunitat es reuneix per l’Eucaristia com ho sabem per 1 Cor 16,2 escrita l’any 55/56
*sempre és el Ressuscitat qui té la iniciativa anant a buscar els seus (i no a l’inrevés);
*sempre hi ha resistència o dificultat per reconèixer el Ressuscitat.
L’aparició del Ressuscitat als deixebles reunits (evangeli d’avui) té un paper fonamental pel naixement i creixement de l’Església. Jn desdobla el relat en dos episodis: a) v.19s missió als deixebles i b) v.24s diàleg amb Tomàs.
El 1er episodi segueix l’esquema general: iniciativa de Jesús que entra i es posa al mig; experiència dels deixebles que s’alegren de veure el Senyor; lliurament de la missió als deixebles: Com el Pare m’ha enviat a mi, també Jo us envio a vosaltres.
En realitat la missió no només és comparable a la que el Pare confià al seu Fill Encarnat sinó que realment hi ha continuïtat intrínseca dins una missió única: el Fill allarga als seus deixebles la missió que Ell havia rebut del Pare.

El 2on episodi ens invita a posar-nos en la situació de Tomàs que no era allà amb els altres quan vingué Jesús. El lector de Jn, com Tomàs, no ha vist físicament el Ressuscitat.
Per això el missatge final del Ressuscitat diu: Feliços els qui creuran sense haver vist. Mentre els sinòptics insisteixen més en la proclamació de la resurrecció de Jesús (Mc 16,16; Mt 28,6-7; Lc 24,5-6.34), Jn fa crònica dels encontres personals amb el Ressuscitat.
Sense deixar de testimoniar el fet de la resurrecció, Jn subratlla el camí recorregut per la Comunitat cristiana en el seu accés de fe al Ressuscitat i a les seves conseqüències.
De fet els deixebles, per por dels jueus, tenen tancades les portes i angoixada l’ànima. El ressuscitat es posa al mig i els diu “Pau a vosaltres” com a primer i gran missatge seu.
També avui molts tenen les portes tancades per por del món.  Hi ha lloc per l’esperança?  Sí perquè, malgrat les pors i les portes tancades, el Senyor sempre arriba mostrant les mans i el costat, senyals identificadors del Crucificat-Ressuscitat, senyals del seu amor fins l’extrem que mai no s’esborren.
Mostrades les credencials, el Senyor confia la missió: Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres per continuar en el món i a favor del món l’obra salvadora de Déu.
Hi ha tot un progrés extraordinari en la nostra relació amb Déu: imatge i semblança de Déu per la Creació; membres del Poble de Déu; fills de Déu per la incorporació baptismal al Fill Unigènit; col·laboradors i continuadors de l’obra de Déu!
Es la nostra identitat i la nostra missió, possible per la força de l’Esperit i l’experiència victoriosa de l’amor fins l’extrem.
Tomàs, absent de l’assemblea apostòlica, no creu si no li veu a les mans la marca dels claus i no li fica la mà dins el costat. Serà vuit dies després -el diumenge següent- quan el Ressuscitat invita Tomàs a una opció més radicalment creient. Feliços els qui creuran sense haver vist perquè, d’ara endavant, la fe -sempre do gratuït de Déu- s’ha de recolzar també en el testimoniatge viu dels cristians.

                                                     José Luís Arín Roig