DIUMENGE DE PASQUA                  

Ac 10,34a.37-43  Després d’haver ressuscitat d’entre els morts, hem menjat i begut amb Ell   Ac 10 comença la història de la propagació de la Bona Nova als gentils.
Aquesta història és moguda per Déu que envia el seu àngel a Corneli v.3 i adreça la seva veu a Pere v.9s. Així sota la direcció del cel s’inaugura la missió als gentils.
El relat s’estructura en cinc parts: a) v.1-8 visió de Corneli; b) v.9-16 visió de Pere; c) v.17-23a benvinguda als enviats de Corneli; d) v.23b-48 testimoniatge de Pere; e) 11,1-8 informe de Pere a l’Església de Jerusalem.
El discurs de Pere a casa de Corneli -semblant als adreçats als jueus- és síntesi perfecta de la predicació apostòlica. El destinatari és un gentil palestinenc piadós, que creia en l’únic Deu v.2. És el darrer discurs missioner de Pere i el primer testimoniatge apostòlic dient a un gentil que no li cal observar la Llei de Moisès. El discurs inclou com element nou l’afirmació de què Déu no fa distinció de persones v.34b: la paraula de salvació divina oferta abans als jueus, ara és també oferta per Déu als gentils.
Aquest discurs missioner planteja una qüestió clau: Per què Déu concedí que el Ressuscitat s’aparegués no a tot el poble sinó només a uns testimonis escollits?
No hauria estat millor que la multitud de residents i forasters present a Jerusalem haguessin vist i escoltat el qui poc abans havien pogut veure morir a la Creu?
Hi ha veritats que qualsevol val per dir-les; però hi ha veritats que només les pot anunciar creïblement qui les viu fidelment, testimoniant amb el seu estil de vida allò que diu amb els llavis. La missió del testimoni escollit és que, col·laborant amb la gràcia de Déu, ajudi a fer creïble una notícia que d’entrada es presenta increïble.

Col 3,1-4   Cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist 
La  2ª part (cp.3-4) de la carta als Colossencs ofereix exhortacions derivades de la doctrina exposada a la 1ª part (cp.1-2).
La “vida nova en Crist” resumeix perfectament tota la moral de Colossencs.
En coherència amb la doctrina paulina sobre el baptisme que ens incorpora a Crist (som batejats `cap a dins de Crist´), la vida nova en Crist té el seu fonament en el baptisme, del qual prèviament (2,12) ha dit: Pel baptisme heu estat sepultats amb Crist i amb ell també heu ressuscitat. Per això la coherència de vida exigida recolza en què heu ressuscitat juntament amb Crist pel baptisme rebut, compartint la condició de Crist mort i entronitzat com a Senyor al cel. La conseqüència és clara: cerqueu i  estimeu allò que és de dalt.
A la base de l’existència cristiana hi ha la solidaritat radical amb Crist mort i ressuscitat, que fa moure un dinamisme espiritual expressat amb imatge d’espai (de dalt – de la terra) o de temps (d’ara – d’abans). Més endavant especificarà el que és de la terra identificant-lo amb “l’home vell” en contrast amb “l’home nou” que té Crist com a model perfecte, i en descriu l’actitud.

Jn 20,1-9   Havia de ressuscitar d’entre els morts  
L’evangeli de Joan clou el “Llibre de l’Hora de la Glòria del Fill” (cp. 13-20) amb el relat de les aparicions del Ressuscitat, amb  visió teològica que descriu el camí de fe pasqual recorregut pels testimonis del Senyor.
Mentre els sinòptics insisteixen més en la proclamació de la resurrecció de Jesús (Mc 16,16; Mt 28,6-7; Lc 24,5-6.34), Joan fa crònica dels encontres personals amb el Ressuscitat.
Sense deixar de testimoniar el fet de la resurrecció, subratlla el camí recorregut per la Comunitat cristiana en el seu accés de fe al Ressuscitat i a les seves conseqüències.
La fe és el tema desenvolupat en progrés, contraposant “veure” i “creure”: primer hi ha un “mirar” (v.1.5) i “observar” (v.6) referits a les proves de la mort de Jesús; després un “veure/percebre” (v.18.25) vinculat al “creure” (v.8.25.29). Tot el capítol 20 fa cap a la Benaurança final: Feliços els qui creuran sense haver vist v.29.
Contràriament a la tradició sinòptica -que presenta Pere com el primer testimoni del Ressuscitat-, Jn posa en relleu que és Maria Magdalena la primera en anar al sepulcre de matí, quan encara era fosc: amb una “foscor” de probable significat ambivalent.
Maria Magdalena planteja un “beneït” problema: en un món cultural on el testimoni de la dona no val en un judici, només la historicitat del fet explica l’existència del relat.
La reacció de Maria Magdalena en observar que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre té un doble motiu teològic: a) la “tomba oberta” no porta per ella sola a la fe en la Resurrecció v.10;  b) el fet que la primera persona en arribar al sepulcre el trobi ja buit descarta apologèticament la hipòtesi del “cadàver raptat pels propis deixebles” que ja Mt 27,64; 28,11-15 havia tractat de refutar.
El relats evangèlics de la Passió presenten esdeveniments il·luminats per l’experiència de la fe pasqual i anunciats com a kerigma de salvació:  Hem estat salvats per la Mort i Resurrecció de Jesucrist.

                                          José Luis Arín Roig