Diumenge XXIII   Temps Ordinari “A”    

Ez 33,7-9 Entre els deportats a Babilònia l’any 597 a.C. hi ha un jove anomenat Ezequiel que poc després rebrà la vocació profètica. Una mica més jove que Jeremies, viu els mateixos esdeveniments, però des de més lluny.
Al seu temps acudien a Ezequiel escoltant un cantor d’amors de veu deliciosa, un mestre en l’art de tocar acompanyaments (33,32)
Els cp. 33-39 d’Ez són oracles de salvació que porten un missatge d’esperança.
El cp 33 presenta el profeta Ezequiel com el sentinella: com en nou “relat de vocació profètica” (equiparable al dels cp 2-3). Als noms clàssics de “vident”, “visionari”, “Profeta-nabî” , “home de Déu”, Ez afegeix el de sentinella.
A tu, fill d’home, t’he fet sentinella del poble d’Israel: l’oracle de salvació  desenvolupa minuciosament els criteris apuntats ja a 3,16s
Bàsicament la funció del sentinella és prevenir dels perills: tant al Poble en conjunt (v.2-6), com a cadascú en particular (v.7-9); i avisar també de la proximitat de l’objectiu perseguit.

Rm 13,8-10 Els v.8-10 recapitulen totes les exigències de Déu en l’amor. La unificació de tots els manaments en un de sol té llarga i constant tradició bíblica: el judaisme tardà mirava ja el manament de l’amor com el principi-resum de la Toràh. L’amor és la plena actuació de la Llei.
No quedeu a deure res a ningú si no és l’amor agaph que us deveu els uns als altres.
La perícopa valora positivament la Llei citant manaments del Decàleg (Ex 20,13-17; Dt 5,17-21). Això pot plantejar una falsa qüestió: Pau exclou o accepta la Llei?
La qüestió és només aparent perquè la veritat és que, respecte a la Llei, l’apòstol
*l’exclou com a camí cap a la salvació
*
l’accepta com a manifestació de la voluntat de Déu.

Mt 18,15-20  L’evangelista Mt, en  perícopa exclusiva, presenta una veritable pedagogia de la correcció fraterna.
Més que norma jurídica és camí pedagògic per aconseguir de debò la correcció del germà.
De fet tot el cp 18 està presidit per la idea de del recolzament fratern especialment als petits:
6 Qui escandalitza un d’aquests petits mikrwn que creuen en mi, més valdria que l’enfonsessin..
v.10 Mireu de no menysprear cap d’aquests petits mikrwn perquè els seus àngels veuen cara a cara..
v.14 El vostre Pare del cel no vol que es perdi ni un de sol d’aquests petits mikrwn .
Dins aquest context -que acabarà amb el tema del perdó entre companys v.21s- és on cal situar la nostra perícopa.
La perspectiva evangèlica és la de fer bon ús de mesures adequades per assolir el fi desitjat.
Per això la perspectiva és la virtut de la prudència que el Catecisme defineix com “la virtut que disposa la raó pràctica a discernir en tota circumstància el nostre veritable bé i a escollir els mitjans justos per aconseguir-lo”  CCE 1805
El Catecisme, explicant la virtut de la prudència, recorda que és la “regla recta de l’acció” perquè condueix les altres virtuts indicant-los la regla i la mesura. CCE 1805
La gran mesura cristiana ens la donà Jesús: Tal com mesureu, sereu mesurats  Mt 7,2
La correcció fraterna mai s’aconseguirà escampant públicament les mancances del germà ni renyant-lo de bon començament davant molts testimonis.
1er PAS Si el teu germà peca, ves a trobar-lo i parleu-ne vosaltres dos sols. Mesura  fabulosa! La proximitat física (ves a trobar el teu germà) afavoreix la proximitat cordial així com la distància física pot afavorir el distanciament cordial: cara a cara i tots dos sols ja no és tant fàcil la desqualificació total i la condemna sense misericòrdia.
Si te’n fa cas, t’hauràs guanyat un germà. Pels rabins “guanyar” indica la “conversió” obtinguda en la missió.
2on PAS Si no t’escolta, crida’n un altre o dos més perquè tota qüestió ha de ser resolta per dos o tres testimonis. Ja l’A.T. (Dt 19,15) ensenya que no n’hi ha prou amb el testimoni d’una sola persona per a condemnar ningú, i Jesús afegirà (v. 20) que on hi ha dos o tres reunits en el meu nom, Jo sóc enmig d’ells.
3er PAS Si tampoc no feia cas d’ells, parla’n amb la Comunitat reunida th Hkklhsia: l’Església és realment l’ambient propici per la correcció fraterna, perquè és el “lloc” on el Senyor ens fa forts amb la seva Paraula i amb el seu Cos.
4rt PAS Si ni tan sols de la Comunitat no volia fer cas, considera’l com un pagà: només ara (esgotades les opcions anteriors) arriba la mesura dràstica d’“ex-comunió”, és a dir, excloure’l de la Comunitat (que de fet és declarar públicament que el seu estil no és el de la Comunitat).
Al final del procés cal ser contundents perquè el rebuig del germà pecador a la conversió és un perill que amenaça la fidelitat de tota la Comunitat al seu Senyor.

                                     José Luis Arín Roig