Diumenge 4rt de PASQUA “A”   

Ac 2,14a.36-41 Jesús, que vosaltres vau crucificar, Déu l’ha constituït Senyor i Messies. La proclamació de fe de l’Apòstol Pere el dia de Pentecosta té una primera conseqüència: en sentir això es van penedir de tot cor.  Amb penediment de conversió efectiva que els duu a plantejar-se:  Germans, digueu-nos què hem de fer.
Seguint la predicació inicial de Jesús, Pere els proposa: Convertiu-vos i que cadascú de vosaltres es faci batejar en el nom de Jesús.
Perquè amb la conversió de vida i el baptisme s’arriba a obtenir el perdó dels pecats.
Llavors, reconciliats amb Déu per la incorporació baptismal a Crist, rebreu el do de l’Esperit Sant: que és la Promesa que Déu té destinada per a vosaltres.. i per a tots aquells que ara són lluny: evocant la dimensió missionera de l’Església.

1 Pe 2,20b-25 Aquest fragment de 1 Pe posa èmfasi en unes actituds bàsiques del cristià: fer el bé i sofrir.   Fer el bé és la traducció dinàmica de la bondat.
El sofriment, seguint les petjades de Crist, i viscut confiant la pròpia causa a Aquell que judica amb justícia, és la base teològica que pot donar sentit a una veritable conducta cristiana.

Jn 10,1-10  Jo sóc la porta de les ovelles  La controvèrsia amb uns fariseus (9,39s) segueix al rerefons d’aquest discurs de comparació (v. 6) que Jesús adreça especialment als fariseus  i que es caracteritza per l’ús de metàfores com pastor, estrany, lladre; porta i altre indret.
“El pastor i el seu ramat”
és metàfora molt freqüent a la literatura oriental per indicar les relacions entre un sobirà i els seus súbdits; també l’A.T. l’empra sovint per indicar la relació de Déu amb el seu Poble i amb cada fidel. Perquè el seu Poble no sigui com ovelles sense pastor, Déu confia a alguns servents seus l’encàrrec de guiar / pasturar el Poble en nom de Déu (així Moisès i David p.ex són pastors d’Israell).
Però l’experiència històrica de l’abús de poder dels mals pastors (Ez 34,2s) suscita l’esperança de què un dia Déu en persona vindrà a pasturar el seu ramat (Jr 22,2s).
El qui no entra per la porta al corral de les ovelles sinó que salta per un altre indret és un lladre o un bandoler. “Entrar per la porta” ho fa qui en té dret; és el camí del pastor que accedeix al corral de les ovelles amb plena normalitat per exercir la seva feina.
“Saltar per un altre indret” és el camí del lladre o bandoler que entra al corral on no hi té cap dret i ho fa per robar, matar o fer destrossa.
El text evangèlic destaca netament algunes característiques de l’autèntic Bon Pastor:
*les ovelles reconeixen la seva veu: que és qui les estima estant sempre al seu costat;
*crida les que són seves, cadascuna pel seu nom: són “seves” perquè el Pare les hi ha confiat;
*les fa sortir: perquè a la Terra Promesa de la Salvació s’hi arriba sortint, en “èxode”;
*camina al davant i les ovelles el segueixen perquè reconeixen la seva veu: evidentment només es pot seguir al qui va al davant. Qui no va al davant amb l’exemple no pot ser seguit.
*Jo sóc la porta de les ovelles. El qui entri passant per mi “serà salvat” de tot perill.  “Entrar a través de Jesús” és simbolisme de doble aplicació. a) referit als pastors de les ovelles, significa tenir Jesús per model i atansar-se a les ovelles no per aprofitar-se’n sinó per servir-les fins a donar la vida per elles; b) referit a les ovelles, significa escoltar Jesús com a l’únic que té paraules de vida eterna (Jn 6,68).
*serà salvat..: cal notar la veu passiva de l’original grec que és rotundament clar en afirmar que “som salvats” i que no ens auto-salvem nosaltres mateixos.
*i trobarà pasturatge: perquè entrant a través de Jesús es troba l’aliment que necessitem, tant el de la seva Paraula com el del seu Cos eucarístic
*Tots els qui havien vingut abans que Jo eren lladres i bandolers: frase difícil. No pot tractar-se d’anterioritat cronològica (que inclouria p.ex. Abraham) sinó soteriològica: lladres i bandolers ho són els qui es posen al davant de Jesús pretenent guiar les ovelles vers la Salvació. Tots els qui es posen per davant de Jesús usurpant el paper de ser “la porta” de les ovelles són lladres i bandolers
*Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida i en tinguin a desdir: amb superabundància de vida com la descrita al Sl 23 El Senyor és el meu pastor: no em manca res.

                                      José Luis Arín Roig