Dissabte Sant, dia de silenci i pregària. Acompanyem Maria, amb una esperança confiada en la Resurrecció del Senyor. El 15 d’abril, a les 21’30 hores, vam celebrar a la Catedral la Vetlla Pasqual, conjuntament amb les parròquies de Sant Blai i Sant Jaume. Presidida pel Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent Vidal, concelebraren tres preveres. És la gran festa de l’any litúrgic en la que resplendeix la Llum per il·luminar el món. Se’ns anuncia la Resurrecció de Crist i la seua victòria sobre la mort.

La celebració consta de quatre parts: la del Foc, la de la Paraula, la del Baptisme i la de l’Eucaristia. Per a la benedicció del foc ens vam aplegar fora de la porta principal, on Mn. Pascual Centelles ens explicà el simbolisme de la celebració. Primer el Sr. Bisbe beneí el Foc: “Oh Déu, santifiqueu aquest foc nou per arribar a la festa de la llum eterna…” Després marcà el Ciri  Pasqual amb una creu dient: “Crist ahir, i avui, principi i fi, alfa i omega. D’ell són els temps i els segles. A ell la glòria i el poder per tota l’eternitat. Amén”. Tot seguit col·locà l’encens: “Per les seus llagues glorioses ens guarde i ens conserve Crist, el _07G8117-1Senyor. Amén”.

El Sr. Bisbe encengué el Ciri dient: “Que la llum de Crist ressuscitat gloriosament dissipi les tenebres del cor i de l’esperit”. Il·luminats pel Ciri Pasqual i les candeles que vam encendre els fidels, vam entrar en processó mentre el Sr. Bisbe cantava: “Llum de Crist” i l’assemblea responia: “Donem gràcies a Déu” .Tot seguit es proclamà el Pregó Pasqual, que és  una invitació a l’alegria de la Pasqua i una síntesi de la història de la salvació.

A continuació es proclamaren quatre  lectures de l’Antic Testament: 1ª)  El sacrifici d’Abraham, el nostre pare en la fe  (Gn. 22, 11-18).  2ª)  Els israelites caminaren per terra eixuta enmig del mar  (Ex 14, 15-15, 1a).  3ª)  El Senyor que t’ha reclamat t’estima amb un amor etern (Is 54, 5-14).  4ª)Veniu a mi i us saciaré de vida. Pactaré amb vosaltres una aliança eterna (Is 55, 1-11). Totes les lectures anaven seguides d’un salm i d’una pregària. Després de la 4ª lectura es van encendre els llums de l’altar i vam cantar: “Gloria in excelsis Deo”.  Es proclamà la 5ª lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma: Crist, una vegada ressuscitat d’entre els morts, ja no mor més (Rm 6, 3-11). Tot seguit l’Al·leluia! i es proclamà l’Evangeli segons sant Mateu (Mt 28, 1-10): “… Sé que busqueu Jesús, el crucificat. No hi és aquí. Ha ressuscitat…”

El nostre bisbe Enrique ens digué en l’homilia: Estimats germans en el sacerdoci, germans i germanes en el Senyor. La litúrgia de la Vetlla Pasqual és rica en signes i símbols. En primer lloc expressa l’anunci d’un fet. Aquell, que les dones buscaven en el sepulcre, ha ressuscitat i elles van recuperar l’alegria.

_07G8203-1Les dues primeres lectures de l’Antic Testament que acabem de proclamar, ens parlen, la primera d’Abraham i el sacrifici d’Isaac, i la segona del pas del mar Roig del poble jueu que un dia va ser lliurat del poble d’Egipte. Les dues narren una victòria d’alliberament, un fet anunciat pels profetes. Aquestes lectures ens conviden a mirar el futur amb esperança. Un amor de Déu que no fallarà mai i una salvació definitiva. La Resurrecció de Jesucrist és la victòria del Senyor sobre la mort i s’anuncia com un esdeveniment de salvació per a tots.

Aquesta nit, després de la Resurrecció del Senyor,  renovarem les promeses del baptisme. És el moment en què la salvació es fa realitat en cadascú de nosaltres Quina relació hi ha entre la Resurrecció de Crist i les nostres promeses personals? El prevere quan ha de batejar un xiquet/a pregunta als pares i padrins, què desitgen per aquella criatura i contesten: el baptisme. I el baptisme, què ens dóna? La vida eterna, que és la vida de Jesucrist ressuscitat. És un vida plena, que el Senyor ja no la prendrà mai més. Vida que se sembra en cadascú de nosaltres el dia del nostre bateig. La Resurrecció del Senyor ens ha obert les portes de la vida, ja que és la porta per a la vida eterna. La nostra vida cristiana va des del baptisme fins la vida eterna. Quan un xiquet ha estat batejat, és tot ell una criatura nova i no hi ha res en ell que desagrade a Déu.

Però en aquest camí que ens porta a la vida eterna, no sempre conservem la netedat baptismal. Quantes vegades perdem la gràcia que vam rebre el dia del baptisme i també quantes, la fe perd la il·lusió al llarg del camí de la nostra vida. Aquesta nit renovarem les promeses del Baptisme i li direm al Senyor que volem viure la vida de fills que ens va regalar el dia que ens van batejar. Moltes vegades els interessos i les ambicions embruten la netedat de les aigües baptismals, però li hem de dir al Senyor que volem que ens netege de totes les impureses. Vull Senyor, que en la meua vida no hi hagi cap cosa que et desagrade.

La nit de Pasqua renovem les promeses del bateig i el desig de caminar cap a la vida eterna, que és la vida del Senyor Ressuscitat. La celebració d’avui conclourà amb l’Eucaristia, aliment que renova cada dia en els nostres cors la gràcia del Baptisme, ens uneix a Crist Ressuscitat, ens dóna forces per caminar vers la vida eterna  i entrar per les portes del cel que ens ha obert el nostre Salvador. Renovem el desig de què no hi hagi res a la nostra vida que dasagrade a Déu i que el Senyor ens ajude a viure la Pasqua de Resurrecció amb el desig d’estimar-lo més cada dia. Que així sigue.

La tercera part de la celebració és la litúrgia del baptisme:”Invoquem germans, la gràcia de Déu Pare sobre aquesta pila baptismal, per tal que els qui d’ella han de renéixer siguin agregats als fills d’adopció en Crist”. Després de les Lletanies dels sants, el Sr. Bisbe beneí l’aigua: “Preguem humilment Déu, nostre Senyor, que beneeixi aquesta aigua,  que serà aspergida damunt nostre en memòria del baptisme”. Tot seguit va introduir-hi el Ciri Pasqual i vam encendre tots les candeles per renovar les promeses del baptisme. Mentre el Sr. Bisbe feia l’aspersió vàrem cantar: “Un sol Senyor, un sol baptisme, un sol Déu i Pare”.

“Oh Crist, escolteu i tingueu pietat” fou la resposta  a les pregàries. Uns fidels van portar les ofrenes i durant la comunió vam cantar: “I jo el ressuscitaré”.  El Sr. Bisbe ens donà la benedicció solemne i les paraules de comiat: “Germans, aneu-vos-en en pau, al·leluia, al·leluia”. Amb el cant: “Regina coeli laetare. Alleluia”  finalitzà la celebració solemne de la Vetlla Pasqual.

                                                              Maria Joana Querol Beltrán

Àlbum fotogràfic