Fou batejat als quatre dies del seu naixement en l’Església parroquial Nostra Senyora de l’Assumpció de Vinaròs, la seva ciutat natal. Seminarista de Tortosa, rebé la ordenació presbiteral el vint-i-tres de desembre de 1905.

El dotze d’agost de 1907 ingressà en la Germandat d’Operaris Diocesans fundada pel Beat tortosí D. Manuel Domingo i Sol,  i fou prefecte de disciplina del Seminari de Ciudad Real. Igual responsabilitat ocupà en el de Badajoz durant els quatre anys següents. En 1911 fou destinat al d’Almería com a administrador i prefecte, guanyant-se l’admiració dels seminaristes al llarg de vint-i-cinc anys.

D. Andrés García Angulo, llavors seminarista, recordava: “el seu despatx sempre estava obert i freqüentat per molts alumnes que entraven buscant en D. Agustí consell, aclarir dubtes de classe, ajuda material… La seva bondat i sencillesa feia fàcil l’accés a ell. Es veia pietós, home de fe”

També era seminarista en aquella època D. Gonzalo Rodríguez Martínez, qui rememorava així el que succeí en esclatar la persecució religiosa: “D. Agustín es llevà i digué: “Lo primer, el Santíssim”. Marxàrem tots a la Capella i D. Agustí obrí el sagrari i sospirant va consumir les Sagrades Formes. Després tots ens vam abraçar i sortírem al carrer”.

Aquest mateix dia D. Juan Viciana, proveïdor del Seminari, l’amagà en la seva pròpia casa. La seva filla recorda que: “Quan duia una setmana a casa, es presentà el cuiner del Seminari amb dos milicians per emportar-se’l. El servent de Déu amb molta pau es posà la seva capa, s’acomiadà de nosaltres i els acompanyà amb molta enteresa”. Deu dies després, als seus cinquanta-tres anys, rebé la palma del martiri.